Apunts per a una estratègia digital de Catalunya
Capítol 2

El context: la transformació de la IA

Un punt d’inflexió històric

Estem al mig d’una de les transformacions tecnològiques més importants de la història. La comparació amb l’aparició d’internet no és exagerada, sinó que probablement no li arriba. En pocs anys, la intel·ligència artificial ha passat de ser una promesa de laboratori a reconfigurar les pràctiques de treball en totes les disciplines del coneixement. Però l’impacte sobre el sector del programari és especialment profund, perquè el programari és el que fa funcionar tota la resta.

La nova escala de producció de codi

Les dades de 2025 il·lustren la magnitud del canvi. A GitHub, la plataforma de referència global per a la comunitat que desenvolupa programari, s’hi han incorporat 36,2 milions de nous usuaris en un sol any (+23% interanual), i ja supera els 180 milions de persones, més d’una nova cada segon. En el mateix període s’hi han creat 121 milions de nous projectes de codi (repositoris), la xifra més alta mai registrada, i s’hi han registrat prop de mil milions d’actualitzacions de codi (+25% interanual). Les aportacions als projectes públics i de codi obert han crescut fins a 1.120 milions. [Font: GitHub Octoverse 2025]

Però el canvi no és només de volum: és de naturalesa. Més d’una quarta part del codi professional que s’integra avui a projectes és generat per intel·ligència artificial. Un estudi de l’abril de 2026 publicat per DX, que analitza la telemetria de 500 organitzacions, constata que la proporció de codi autoritzat per IA als projectes empresarials ha passat del 22% el quart trimestre de 2025 al 27,4% el primer trimestre de 2026, i que el percentatge de desenvolupadors que fan servir aquestes eines diàriament ja arriba al 30,8%. [Font: DX, AI-authored merged code, abril 2026]

L’adopció de GitHub Copilot, l’assistent de programació més estès, també ha entrat en una fase massiva: 26 milions d’usuaris (dades de la teleconferència de resultats del primer trimestre fiscal 2026 de Microsoft, octubre de 2025), amb 4,7 milions de subscriptors de pagament (+75% interanual) i una penetració gairebé universal entre els nouvinguts a la plataforma, el 80% dels quals comença a utilitzar Copilot dins de la primera setmana. [Font: Microsoft, resultats financers FY26 Q1]

Els agents de codi: el salt qualitatiu

Si Copilot va democratitzar el suggeriment de codi línia a línia, els agents autònoms de programació representen un salt d’ordre de magnitud diferent. En lloc d’ajudar la persona a escriure, executen tasques senceres: planifiquen, escriuen, proven i integren canvis en projectes complexos amb supervisió humana mínima. El mercat reflecteix la velocitat del canvi.

Velocitat, però també advertiments

Les eines d’IA no són una drecera universal. L’estudi més rigorós publicat fins ara sobre els seus efectes en entorns reals és el de METR, una organització independent especialitzada en avaluació de sistemes d’IA. El primer experiment, publicat el juliol de 2025 amb 16 desenvolupadors experimentats, va trobar que els participants amb eines d’IA van completar les tasques un 19% més lents que sense. Una segona ronda, publicada el febrer de 2026 amb més de 50 desenvolupadors i 800 tasques, va mantenir la conclusió principal: per a desenvolupadors experts que treballen sobre bases de codi complexes i poc familiars, les eines actuals encara no aporten guanys de productivitat significatius. Els autors adverteixen que els resultats són un límit inferior, no una sentència contra la IA, però sí un avís a la prudència a l’hora d’extrapolar les xifres de màrqueting. [Font: METR, actualització del febrer de 2026]

En paral·lel, l’enquesta anual de Stack Overflow del 2025 mostra que el 84% dels desenvolupadors ja fa servir o té previst fer servir eines d’IA, però que només el 29% en confia plenament els resultats (onze punts menys que l’any anterior). La IA accelera la producció, però obre una tasca nova i creixent: verificar i corregir el que genera. [Font: Stack Overflow Developer Survey 2025]

La paradoxa és important: les eines d’IA potencien el rendiment en producció de codi nou, però poden interferir amb el pensament arquitectònic profund sobre sistemes existents. El valor no és simplement en la velocitat, sinó en decidir on aplicar-la.

La transformació del valor en el programari

La conseqüència d’aquests canvis és fonamental per a qualsevol estratègia de política digital. La principal moneda del sector ja no són les hores de programació: escriure codi s’ha abaratit dràsticament. Un equip petit amb les eines adequades pot produir en dies el que abans demanava mesos i desenes de persones. Això no vol dir que el talent tècnic hagi perdut valor. Al contrari: el talent que sap articular problemes, dissenyar sistemes i fer les preguntes correctes és més valuós que mai. Però les hores dedicades a escriure codi han deixat de ser el principal factor de cost i de diferenciació.

Per a l’administració pública, això té implicacions directes. Els contractes de programari basats en el preu per hora han quedat obsolets. Les solucions que ahir costaven milions i requerien anys d’implementació es poden construir en setmanes. Però si l’administració no adapta els seus processos de contractació, gestió de projectes i avaluació del resultat, no podrà capturar aquests guanys d’eficiència, i continuarà pagant preus del passat per productes del present.

Europa al punt de partida

Aquesta transformació no passa en el buit. La Comissió Europea ha fixat objectius ambiciosos per al 2030 a través del programa de la Dècada Digital: competències digitals bàsiques per al 80% dels adults europeus (avui al 55,6%), 20 milions d’especialistes TIC (avui 9,76 milions), que el 75% de les empreses hagin adoptat tecnologies avançades (núvol, IA, dades massives) i el 100% dels serveis públics clau accessibles en línia. Els estats membres han compromès 288.600 milions d’euros (1,14% del PIB de la UE) per assolir-los. [Font: State of the Digital Decade 2025, Comissió Europea]

La bretxa entre aquests objectius i la situació actual és, de fet, una oportunitat. Les regions que accelerin la seva transformació digital ara no competiran contra socis europeus que ja hagin acabat, sinó contra els qui són al mateix punt de partida. I el finançament europeu (Horitzó Europa, Programa Europa Digital) prioritza explícitament projectes que contribueixin als objectius de la Dècada Digital.

Per què ara és el moment de decidir

Les transformacions tecnològiques no esperen els qui arriben tard. Les decisions que es prenen en els primers anys d’una nova era tecnològica determinen quins actors es posicionen com a referents i quins queden com a usuaris passius dels productes d’altri. L’aparició d’internet va crear noves indústries i en va destruir d’altres; va determinar quins països atreien talent i inversió; va definir quines empreses van créixer fins a dominar sectors sencers. La transició actual no serà diferent, però sí més ràpida.

Catalunya té una finestra d’oportunitat. No és una finestra que durarà dècades: és una finestra que dura anys. I exigeix decisions ara.