Introducció

Un moment sense precedents

Escrivim aquest document en un moment d’inflexió. La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa futura per convertir-se en una eina de producció activa en milers d’empreses, administracions i equips de recerca. En el sector del programari, que és l’espina dorsal de l’economia digital, el canvi és especialment profund: les eines d’IA no estan automatitzant feines perifèriques, sinó el cor del treball dels professionals: escriure, revisar, documentar i provar codi.

Ara bé, la transformació no és uniforme. Els territoris, les institucions i les economies que s’han posicionat aviat per capturar els guanys d’eficiència i els nous models de negoci que genera la IA estan construint avantatges competitius que seran difícils de revertir. Els que arriben tard no només es perden l’oportunitat: corren el risc de convertir-se en dependents tecnològics dels qui s’hi han avançat.

Per a Catalunya, una oportunitat concreta

Catalunya no parteix de zero. Compta amb actius que molts territoris europeus envegen: talent tecnològic de primer nivell, infraestructura de supercomputació de referència mundial, un ecosistema d’startups en plena maduresa i, fet rarament destacat, el primer gran model de llengua (LLM) de codi obert d’una llengua cooficial sense estatus europeu: Salamandra, produït pel Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Projecte AINA.

La pregunta que aquest document vol respondre no és “quina tecnologia ha d’adoptar la Generalitat?”. La tecnologia canviarà. La pregunta és: quines decisions estructurals cal prendre ara perquè Catalunya es posicioni com un referent europeu de transformació digital, atregui i retingui talent i inversió, i construeixi una administració pública que serveixi els ciutadans amb l’eficiència que la tecnologia actual permet?

Convé deixar clar, des de l’inici, que la resposta no passa per “adoptar la IA”, “desplegar el núvol” ni “abraçar les dades obertes” com a consignes. L’administració pública no pot caure en la trampa recurrent de confondre l’eslògan tecnològic amb l’estratègia. Cap ciutadà no demana una administració amb IA; el que demana és una administració que resolgui els seus tràmits de manera ràpida, clara i previsible. Cap empresa no demana una Generalitat “al núvol”; el que demana és poder crear una societat en un dia, presentar impostos sense friccions i obtenir permisos en terminis raonables. La tecnologia és un mitjà, no una fita. Aquest document parla, en darrera instància, de casos d’ús (com ciutadans i empreses interactuen amb l’administració), i només parla de tecnologia quan aquesta és necessària per explicar per què un cas d’ús es pot resoldre o no es pot resoldre avui.

El que aquest document no és

No és un pla d’actuació de govern, ni un pressupost, ni un calendari. No és una proposta tècnica de sistemes informàtics. No és un document partidista ni un diagnòstic de la gestió del govern actual.

És un marc de referència: un conjunt de diagnòstics, principis i recomanacions que qualsevol responsable de política o administració pública hauria de poder llegir, avaluar i, si l’argumentació és sòlida, convertir en decisió. Cada afirmació factual inclou la seva font; cada recomanació, la seva lògica.

Estructura

El document s’organitza de la manera següent:

• El context descriu la transformació global que impulsa la IA i les seves implicacions per al sector del programari i l’economia del coneixement.
• El diagnòstic examina la situació actual de Catalunya: els seus actius diferencials, les seves debilitats estructurals i les oportunitats que s’estan perdent per falta d’actuació.
• Els referents internacionals analitzen els models d’èxit d’Estònia, el Regne Unit, França i els EUA, i en extreuen lliçons aplicables al context català.
• Els principis estratègics defineixen els criteris que haurien de guiar les decisions en l’àmbit digital, independentment de quin govern les implementi.
• Les recomanacions proposen accions concretes, organitzades per horitzó temporal i per dificultat d’implementació.
• La visió articula el punt d’arribada a llarg termini i el camí incremental per arribar-hi.