Capítol 7
La pissarra en blanc
Si poguéssim construir l’administració digital de Catalunya des de zero, sense llegats tecnològics ni inèrcies institucionals, quina seria l’arquitectura que escolliríem? La resposta a aquesta pregunta és útil no perquè sigui assolible d’un sol cop, sinó perquè estableix el nord magnètic: el punt de referència al qual cada decisió hauria d’acostar-nos.
L’arquitectura ideal s’organitza al voltant de quatre capes:
Identitat universal. Un e-ID emès a tots els residents, amb una capa d’autenticació interoperable i un registre d’auditoria transparent i accessible al ciutadà. Cap servei públic no hauria de demanar mai la mateixa informació que ja té una altra part de l’administració.
Capa d’intercanvi de dades. Inspirada en l’X-Road d’Estònia: una arquitectura descentralitzada on els serveis es consulten entre si per a casos d’ús específics i amb el consentiment de l’usuari, sense una base de dades centralitzada que concentri el risc. Cada transacció és auditable; cada accés, registrat.
Programari públic en obert. Tot el programari finançat públicament, publicat en un dipòsit obert i reutilitzable per qualsevol administració o ciutadà. La Generalitat com a productora de programari, no com a consumidora. Un índex públic (seguint el model de code.gouv.fr a França) que documenti tot el codi del sector públic català.
Serveis d’IA nadius en català. Tots els serveis d’atenció ciutadana (assistents virtuals, gestió documental, orientació tributària, permisos) amb suport nadiu en català de qualitat comparable al castellà, construïts sobre els models AINA. L’administració pública com a primer usuari i validador dels models lingüístics de Catalunya.
El camí incremental
La pissarra en blanc és el nord magnètic. El camí és incremental i ha de prioritzar les intervencions que generin el màxim impacte al mínim cost de transició.
Pas 1: Reducció de la fricció de registre. Reduir el temps de creació d’una empresa de setmanes a hores. Tècnicament, no és el repte més complex, però és el que té més impacte simbòlic i pràctic. Cada fundador que no ha de triar entre Catalunya i Dublín és una empresa que tributa aquí.
Pas 2: Consolidació de la identitat digital. Reduir el nombre de certificats, claus i mecanismes d’autenticació que un ciutadà necessita per interactuar amb l’administració. Un sol mecanisme per a tots els serveis de la Generalitat.
Pas 3: Accés programàtic a les dades obertes. Publicar interfícies de programació estables per als conjunts de dades de més demanda. Crear un ecosistema de tercers que construeixi sobre les dades públiques genera valor econòmic i millora la qualitat de les dades (els tercers detecten errors que l’administració no detecta).
Pas 4: Infraestructura de serveis compartits. Construir o adaptar plataformes de notificació, pagament i autenticació reutilitzables per tots els departaments. Eliminar la proliferació de solucions departamentals a mida que fan el mateix de manera diferent.
Pas 5: IA pública nativa en català. Pilotar un servei d’atenció ciutadana d’alt volum (orientació tributària, gestió de permisos) amb un assistent virtual en català construït sobre els models AINA. Mesurar l’impacte en satisfacció de l’usuari, temps de resolució i cost per transacció. Publicar els resultats en obert.
Catalunya com a laboratori europeu
El valor de l’estratègia digital de Catalunya no és només el que aconsegueixi per als seus propis ciutadans, sinó el que pugui exportar.
La combinació d’un ecosistema tecnològic madur (el BSC, el Projecte AINA, 2.285 startups i 203 seus internacionals de tecnologia), una llengua pròpia que fa front als mateixos reptes que desenes de comunitats lingüístiques europees, i una tradició de pragmatisme emprenedor fa de Catalunya un candidat natural per ser el laboratori on s’assagin models que altres territoris puguin replicar.
Estònia va demostrar que un país d‘1,3 milions d’habitants podia ser una referència global en administració digital. Catalunya, amb 7,7 milions d’habitants i una posició geogràfica central a Europa, té tot el que Estònia tenia el 1995 i moltes coses que Estònia no tenia. El que li falta és la mateixa voluntat política sostinguda que Estònia va demostrar durant tres dècades.
La bretxa entre on som i on podríem ser no és de recursos ni de talent. És de decisió.
Una nota sobre el ritme
La urgència és real i s’ha accelerat de manera notable en els últims mesos. L’ecosistema tecnològic global es mou a una velocitat sense precedents: en el darrer any s’han incorporat 36 milions de noves persones desenvolupadores a la plataforma GitHub (més d’una cada segon) i s’han creat 121 milions de nous projectes de codi, la xifra més alta mai registrada. Més d’una quarta part del codi professional que s’integra avui als projectes empresarials està generat per IA i la proporció continua pujant trimestre a trimestre. Al voltant de 26 milions de persones ja fan servir GitHub Copilot; i els agents autònoms de programació (Cursor, Claude Code, Codex, Devin) han passat, en menys d’un any, de prototips experimentals a eines amb milers de milions d’euros d’ingressos anualitzats i casos documentats de refactoritzacions de milions de línies de codi executades en setmanes en lloc d’anys. En aquest context, un any de retard a posicionar Catalunya com a referent digital europeu no és un any menys, sinó un any que altres aprofiten per consolidar posicions que seran molt difícils de revertir.
Però la velocitat no pot anar en detriment de la sostenibilitat. Les transformacions digitals que han funcionat (Estònia, el GDS britànic, el DINUM francès) no s’han aconseguit en un mandat. Han requerit una visió a llarg termini que ha sobreviscut als canvis de govern perquè s’havia construït sobre el consens i sobre resultats visibles.
El primer mandat no ha de construir tota l’arquitectura. Ha de construir la confiança i les bases sobre les quals els mandats successius puguin construir la resta. I ho ha de fer de manera que els resultats siguin prou visibles perquè cap govern futur no vulgui desfer el que s’ha construït.
Això és el que significa estratègia.